L’ésser humà és una part del que anomenem natura. Aquest terme no obstant això és habitualment emprat des d’una perspectiva externa a la pròpia persona (que actua com a observadora, gestora o “usuària”), la qual cosa s’ha vist reforçat amb el progressiu abandó dels espais rurals i naturals durant els processos de concentració poblacional en les grans metròpolis, així com amb l’oblit i pèrdua de tradicions i experiències vitals que vinculaven intensament a les persones i el seu desenvolupament amb el medi natural.

Són nombrosos els estudis que confirmen com l’estrès i l’ansietat disminueixen en la natura, o com els terpens i fitoncidas que generen arbres i plantes redueixen la pressió sanguínia i afavoreixen el sistema immune. D’altra banda, la creativitat, la fluïdesa de pensament, la connexió amb un/a mateix/a i la reconnexió amb el conjunt que s’experimenta en el medi natural, suposen una experiència que es revela transformadora i que generen un canvi radical en el concepte que la persona té sobre si mateixa i sobre el seu lloc en el planeta.

La necessitat de prendre consciència que som natura, de la saviesa innata que en ella resideix i del poder guaridor de “tornar a integrar-nos en ella”, són la base amb la qual en asTara desenvolupem aquest àmbit de treball.